We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

A L'OMBRA DE L'OBSCURITAT

by ANDREU VALOR

/
1.
DESPERTA 02:56
Interrompre l’esquitx amb la veu com un fil, dolça i propera, Que a una mirada freda li torna la llum. Caure i alçar de nou, ser l’espècie que vol un nou beuratge Que busca qui contagie ombra en l’obscuritat. I en mirar-te he comprés que la queixa no té recompensa, Pots mirar cap avall per comparar. Per sentir la fortuna, existir menejant-nos abans de partir Que romandre impassiu el somni pot pervertir. Una arruga mostrant la intenció del passat, agranant experiència Que gestiona la presa que espanta el rebuig. Ha sigut la cançó la solvència causant de l’estratègia Que no admet discussió per poder volar lluny. Anys i anys recordant el bon funcionament de la innata condició D’una ment que mai no dorm. La madura actitud que ha sabut avançar combatent l’expressió, Trencant la caducitat, despertant d’aquest malson. Per sentir la fortuna, existir menejant-nos abans de partir Que romandre impassiu el somni pot pervertir. El somni pot pervertir.
2.
Recorrent-me el lòbul de l’orella, amb el dit fent un cicló, pels cabells filtres eixes mans. Cau i ens mulla l’aigua, brolla freda, peça a peça em traus la roba en un atac ple d’ansietat. Mos al coll, després tendres mirades que il•luminen la foscor d’aquesta vella habitació. I el pessigolleig que no l’ubique, arrenca la maquinaria de l’estat de sedació! En cada abraçada em xiuxiueges, jo lluite per no ofegar-me mentre et bese tot el cos. Adore la suavitat del tacte, de la pell que estic robant-te perquè no la puc comprar! Has aconseguit paralitzar-me i grimpes per dominar el descontrol, la situació! Sense cap esforç a tu m’aclame i en una cançó de fons inventarem el nostre món! He despertat del somni, i sóc conscient que aquestes mans mai no em podran acaronar. Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m’invente en soledat. Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer, Dispost a compartir-te aquí estaré! Amb els ulls tancats de nou somrius i no t’he de convèncer per restar-li temps a aquesta nit. Nuus dibuixarem varies figures trencarem junts la claror que sols una vela ofereix. Els teus pits són la delicadesa on perdre la calma i la revolta inicia el seu camí. I quan decidim trencar les bases, m’has fet veure que quan vulga existiràs sols per a mi. He despertat del somni, i sóc conscient que aquestes mans mai no em podran acaronar. Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m’invente en soledat. Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer, Dispost a compartir-te... Trac del calaix la vena que em cobrisca els ulls i així somiar plegats a cada instant. Tinc que invocar l’estancament del temps en el moment que tu i jo hem encaixat. Dintre de tu, la bogeria extrema em fa oblidar que es sols un somni, tan injust! Però quan la nit s’apropa, aquí estàs tu!
3.
Pantalons bossuts, pírcing al nas, rastes al cap, al casal fomenta com canviar les coses. Abandona la ruïna que li aporta el seu sofà, sap aprofitar el màxim de les hores. Ella hippy, tendra...no es perd cap concert d'ska. Només té temps per a pensar que la rescaten! Ha canviat l'enginyeria per aprendre català, pregona la llibertat de tot un poble! Han creuat mirades però mai no s'han atrevit a canviar alguns versets i unes cassalles. Ell espera perquè arribe una data especial i ha pensat que el 9 d'octubre és entranyable. Sepulcral silenci, respecte d'enamorats. A ulls externs de radicals els dictaminen, per obviar algunes normes, per no creure en majestats perquè continuant igual no poden viure. I sols volen fugir de la misèria, D’una hipnòtica condemna capital. La coherència els ha ensenyat l'alternativa a tanta angoixa Per no seguir el camí dels afectats! Per Sant Agustí ell comença a manifestar, punys en alt perquè creu en un país lliure! Però no pot evitar alçar la vista per cercar a eixa criatura que el seu cor ocupe. Ella no ha dormit tres nits pensant que hui el veurà, s'ha arreglat més que mai en la seua vida. I anit va escriure una nota sense aconseguir signar amb desig perquè sospite qui l'estima! Muixerangues i càntics per clamar. I ara al "Terra" perquè la nit és llarga. Refugiat de la resta ell repassa amb ansietat una història que siga com la somiada. Mitja nit, aigua a cànters i ací està, ben mullada, no troba la vergonya. Ell l'abriga amb la senyera, ha subornat l'obscuritat per confessar-li que el seu cor fa temps que és d'ella!
4.
No puc esperar ser gran per estar prop de tu. Ni a la cua d’un cinema per mirar-te als ulls. No puc esperar que tornes d’aquest viatge llarg, No puc esperar... No puc esperar més temps un bes de bona nit. No puc esperar en guerra escoltar l’últim crit. No acostume a ser pacient per rebre una postal, No puc esperar... Digues “sí”, com has somiat L’aplaçament esborra cada oportunitat. Mostra’m l’acord Pressentiments que marquen el camí de retorn. Qui assegura que hi ha un demà? No puc esperar que escapes d’aquest laberint. No puc esperar que em crides, són més de les cinc! No puc esperar que el metge em done un resultat, No puc esperar... No puc esperar alçar-me i veure que no estàs. No puc esperar que la tardor passe de llarg. Mai esperaré assegut si algú em ve a visitar, No puc esperar... Aprèn com desfer el nus Descalç corres despresa si saps on està el truc! Canvia el joc Juga a no ser qui espera, no penses que estàs sol! Sense esperar No cerques nous inicis, força aturar l’instant No hi ha futur Sense capacitat de fer variar aquest món...
5.
Tot ha passat ràpidament mentre cantava, he compost una cançó. En un instant, un bell record, mirar enrere i observar perquè sóc jo. He caminat “Passeig” avall, i pel “Palau” buscava el meu “Pla de la Font”. I m’he adormit sota el “castell” mentre mirava tendrament aquest bell món. Evitar caducitats, la nostra estima musical, barrejar talent amb ganes de canviar. Mirar endavant sense oblidar-nos de la veritat “Tu i jo per molt que diguen, som iguals” Analitzaré la causa de la personalitat com un vell pneumàtic que té mil pegats. Però visc per escoltar-te i amb ganes de millorar. Pot ser això faça créixer la humanitat. Vaig agafant cada compàs que “Tata i Carbonell” regalen al tocar, Cada cuidat detall de “Joan”, la veu de “Berta” enriquint el meu cantar. És especial veuré el progrés quan sols desitge il•lusionar-me a cada pas Entendre perquè faig açò, aconseguir obtenir el significat. Trencaré tots els presagis d’una mala relació perquè no m’estime sols d’on he nascut. Cada dia m’encisa més la unió dels pobles trepitjats que treballen per tot el que ens han furtat. Des de “Muro” fins a “Dénia”, “d’Alcoi” cap a “Vinaròs” i amb ganes de descobrir “El Principat”. A “L’Olleria” cantava amb “Cesk” allò que “Llach” ens va ensenyar, Compartint amb Robe aquest vell caminar. A “Simat” la referència em resumeix la veritat Des dels “Setze Jutges” buscant un demà! A la tènue llum dels ciris que "Agullent" ha preparat cantaré amb “Contrí” tot el que estem pensant!. “Alabajos”, “Miquel Gil”, “Feliu Ventura” i “Batà” “Botifarra”, “Al Tall”, “Muñoz” i altres companys... Han obert la caixa de pandora amb la justa intenció de canviar aquest País amb la cançó.
6.
Desconèixer un mirall amb somriures d’innocents. Descobrir com cau la pluja en un món que no sap d’ell. La virtut d’un sol record, s’ha alienat deixant patent que no es respira sense ment. Sensació de solitud. Un demà sense retorn, aniquila la constància, gira la repetició. Trista pena que ha perdut el camí que no s’enganxa amb un collage sense color. S’ha emmudit cada paraula que vol dir. Com un cor analfabet que li cal corda. Poder seure al seu costat, absent, com cendra del passat, poder estar present, saber qui era ahir! No saber què és oblidar. Ulls que no poden plorar. Junts hem transformat el viatge, la memòria pot volar! El desig de satisfer el museu d’un indigent desconcertat dintre del cap. S’ha emmudit cada paraula que vol dir. Com un cor analfabet que li cal corda. Poder seure al seu costat, absent, com cendra del passat, poder estar present, saber qui era ahir! En un buit que esborra el rastre per tornar! Un despertar continuat, ventre que crema. Fotografies que ens deixen saber qui som, d’on hem vingut, un univers perdut que res és sense tu! Un univers perdut, un univers perdut... Un univers perdut...
7.
Migrar al nord, amb les ales d’un ocell, l’energia d’un infant. Tornar on som. El camí recorregut de tornada és fa més llarg. Envaint les sendes cercant el vestigi. Rehabilitant les causes d’un passat. On trobem l’aroma de la nostra història que es present Com una veu cantant l’himne a la llibertat. Vinc d’un país, de clars sospirs Engrescador per les arrels que clamen, sentir-nos vius! Emmordassaran les nostres veus però no el dret de defensar el sentiment del nostre cor. L’evidència aportarà les eines necessàries Per poder combatre aquest terrible món! On la lluita seguirà! Baixar el cap, sols és la resolució de cercar la humilitat. No hi ha consens mentre el teu oferiment extermine el meu llegat. No m’obligues a emmudir la meua llengua, Ni a comprendre que m’estic equivocant Valorant la identitat que a tu et rodeja Entendràs com el que sent s’assembla al que tu em vols robar. Vinc d’un país, de clars sospirs Engrescador per les arrels que clamen, sentir-nos vius! Convivència vídua de respecte Que esclavitza sense escrúpols. Genocides, opressors. Mentre no apaguem l’obscuritat que discrimina El control fomentarà que tinguem por! I la lluita seguirà!
8.
Cau la sang, símbol d’un avanç. Àrdua herència que ofereix continuïtat. Tropes de dotze anys preparant l’ordre d’atac! Pluja eterna, la innocència violarà. Soldats allistats posen fi a un món radiant. Grans exèrcits priven del tresor preuat. Miren pel visor d’un fusell cercant la presa, Com un joc, el gallet estrenyen contra un transeünt a l’atzar! Creadors de venjança, odi incrementat Racionals de paraula amb l’arma en la mà Defensors de culpables que atempten la pau! Pàtria que t’ordene destruir la llibertat, pàtria que hauràs d’oblidar! Dispersant comportaments indignants, Manipul.len l’abús semblant veritat. Perill dictador si en sa casa té petroli però Li besaran els peus si juga marcant baralla però amb contractes ben signats. Lliuradors de batalles sense cap valor. Vides sacrificades per guanyar control Una constant derrota front la humanitat. L’únic pas per vèncer una guerra immoral, és evitant tots els combats.
9.
L'ESPERANÇA 02:59
L’esperat retorn d’unes paraules El temor vençut de l’enyorança Vella brusa blanca que a l’armari viu penjada I em permet somiar amb l’esperança. Contundència per clamar amb força “sóc d’una València maltractada” Que disfressa la mentida amb vestit i corbata En la forma d’una llengua estranya. Però s’ha endurit el cor amb tanta daga I s’ha despertat l’aguant de la paciència I ara el poble ix al carrer, compartint remordiment Perquè jo oferisc l’opció a qui em governa I amb l’abús no conviurem. Carrer plens de multitud cansada. La justícia, clau de la revolta. Palmes de les mans que encarant al cel proclamen El dret d’una igualtat robada. El demà demostra que està viu. Parlarem com el mestre ensenyava. I respectarem la condició de cada terra, Igual que compartirem la nostra. Perquè ja no permetem més corrupció, Ni cap dictadura. Serem la balança! El desig de viure en pau, d’un somriure immortal. Hem dit prou a una generació covarda I ara tu i jo cridarem... Hem dit prou a aquest món que encadena com si fórem presos. Hem dit prou a qui vol ofegar el comptes d’un suor constant. Hem dit prou, hem dit prou. Hem dit prou, Hem dit prou, hem dit prou.
10.
Aquesta terra t’ha donat la sang, i l’estimes. Aquest poble t’ha lliurat l’alfabet, i el respires. Aquesta terra t’ha atorgat el sofriment, i els combats. Aquesta terra t’ha donat la vida, i la dignifiques. Aquest poble t’ha oferit la història, i l’aprofundeixes. Aquesta terra t’ha donat els amics, i els vals. Aquell país et negà el pa i els mots i, encara així, T’alçares i combateres. Aquesta pàtria t’ha entregat les ombres i els exilis, i els il.lumines. Aquests tossals t’han engendrat la consciència i el nom, i els escoltes. Aquest país t’ha ocultat el passat i el present, i els camines. Aquesta terra t’ha vist créixer sense llibertat, I sols Déu sap com l’estimes. Aquell país et prohibí la dignitat i els gorgs de la paraula i, Malgrat tot, no callares. Aquest poble t’ha atorgat la vida, els silencis i la sal. I aquesta ha estat la teua autoritat, missatge dels segles, Obsessió de realitats, Veu, memòria, món, eco, consciència, poble, terra, paraules i unes mans amb què has parlat i has escrit i has treballat i has viscut.
11.
Coses per canviar, provocant les condicions que et facen confiar. Sense limitar, decidir la relació que aporta claredat. Callem minuts. Notes que relaten una vida en un instant. Viure per saber, sense lleis però obligats a sentir diferent. Descobrint, un nou món, un jardí de solitud. Un demà per somiar, càntics que ens caldran per mirar endavant. Creure sense por, vigilant moments que arriben quan el sol es pon. Persones constants que han sabut gaudir del que tu i jo varem dubtar. Per donar, recollir, cada sensació constant! Sense absència saber com s’ha d’estimar. Hem de continuar! Descriurem tot el cor utilitzant la paraula, D’una llengua, un país, una cançó necessària. Continuem recuperant aquest llegat. Del temps d’un record, inesgotable amant. Fruit d’un ideal, per contar-te cada cosa com l’estic pensant. En cada moment he anhelat la situació per ser d’utilitat. Per sostindre l’ocasió de mirar-te als ulls, he comprés què t’he de dir. La penombra injusta, feble, d’un ofegament concret contra l’interés, Futur que no veig. Descriurem tot el cor utilitzant la paraula, D’una llengua, un país, una cançó necessària. Continuem recuperant aquest llegat. Del temps d’un record, inesgotable amant. Per a cada destí, la intuïció que camine. Indagant el moment, la situació ineludible. Explicar com cala en mi l’absorta llum Ben tancada per alliberar-la junts. Perquè sols estem de pas i el camí és perdut Sense retrobar la sembra d’un esforç amb la cançó que culls...
12.
Resten mil papers per cobrir el got, on varem viure. La mitat son teus, tacats pel cafè pres en escriure’ls. Tracte de trobar cada sensació que m'estripe el cor, una de Quique (Gonzàlez). I a l’habitació fuig desesperat quan l’olor al teu bell cos respire. Hui m’he despertat en mig d’aquell bosc on ens perdíem. He vist el gravat que em vas dedicar als tres mil dies. I recórrec cada lloc que amb tu vaig descobrir, el record manté fresques les vides. Assumint que ja no estàs no he parat de plorar, escoltant el sospir que tenies. Observe pensant el nostre retrat penjat on sempre. La gerra de flors, els llibres usats, les teues cremes. Tot està al seu lloc com hauria de ser però al dormir sol dolen les penes. Creu-me que done el que tinc si puc recuperar, Un instant per dir-te com t’estime. Maleïda aquella nit que el son et va emportar mentre cap a casa conduïes.
13.
ERES 05:02
Aigua freda de l’hivern. Que congela cada instant. Creador d’esborrar llavis. Fràgil existent que creix emmudit, com el vent que obri el pas d’un nou camí. Raig de sol del meu matí. Nom de noms busques destí. Curiós com l’expert descobridor. Ofereixes els valors del desig. L’emoció d’aquesta estrofa que t’escric. Somiaré que ha canviat tot, perquè ara tot té sentit El contagi, l’expressió, ser combatiu. Quan comprava arròs i flors, esperava aconseguir La resposta que just tinc davant de mi. El tresor d’un cercador, la constància del delit. La mirada d’un infant quan es feliç. El rebrot d’un arbre sec, la pau quan venç al terror. Eres la tendresa per la qual jo visc. Sóc bastó d’un invident. Una ombra en moviment. Preocupat per la carència. Imagine en el futur què vols ser. Sols m’importarà saber que bona gent!. Aprendrem a valorar el batec com un regal. Perquè sols desitge veure’t respirar. Posar peu en aquest món ha significat per mi, Que ara els dies sense tu manquen de sentit! Com el tresor d’un cercador, com la constància del delit. La mirada d’un infant quan es feliç. El rebrot d’un arbre sec, la pau quan venç al terror. Eres la tendresa per la qual jo visc. Eres la tendresa per la qual jo visc...

about

MésdeMil, 2012

credits

released May 1, 2012

Han sigut més de dos-cents concerts en dos anys, recorrent bona part del territori de parla catalana i aquesta intensitat ha provocat una maduració personal i també com a músic. Aquesta ha sigut la base del nou projecte, la intenció d'agrupar l'essència obtinguda en aquest viatge per afavorir noves lletres i música, sent capaç d'aportar el possible progrés aconseguit. Una cosa no varia respecte a la particularitat de fer cançons, varia la forma de dirigir-se, d'expressar-se i l'enteniment musical, però les temàtiques continuaran sent fidels a la necessitat d'aportar positivisme i canvis a una societat, de vegades, desorientada i sobre tot a obrir els ulls a l'oient per centrar-nos en saber conviure i col.laborar amb aquell més necessitat, més maltractat, més dèbil... En una situació com l'actual, el moment pot semblar-se obscur, com el títol del nou disc, però si et fixes en el detall, l'obscuritat no pot tenir ombra sense llum, per menuda que siga. Aquesta és la intenció del nou treball, paraules i paraules, melodies i compassos, que puguen possibilitar la millora necessària per al col.lectiu, per tots! Respecte i sentiments. Que la memòria no s'oblide!

Amb les col.laboracions de:
Feliu Ventura, Miquel Gil, Cesk Freixas, Cris Juanico, Pau Alabajos, Xavi Sarrià (Obrint Pas) i Bertomeu

license

tags

about

Andreu Valor Cocentaina, Spain

Contacte i contractació:

+35 651 553 927
contractacio@andreuvalor.com

www.andreuvalor.com

contact / help

Contact Andreu Valor

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like A L'OMBRA DE L'OBSCURITAT, you may also like: