INÈDITES

by Andreu Valor

/
1.
05:32
2.
3.
4.
5.
6.

about

Temes inèdits en cap disc

credits

released January 1, 2009

tags

license

all rights reserved

about

Andreu Valor Cocentaina, Spain

Contractació - Metrònom -
Eva Valenciano
+34 664 547 886
eva.metronom@gmail.com

twitter.com/AndreuValor
www.andreuvalor.com -

contact / help

Contact Andreu Valor

Streaming and
Download help

Track Name: DOCUMENTALS
(El llibre de les meravelles)
Documentals


Has viscut plenament i dolorosament
en un temps i un país, has viscut en Europa
un anys determinats. Ara passen pel·lícules,
documentals d’aquell temps, de tanta misèria.

S’esgarrifen els fills. ¿Sols hi havia la guerra,
les delacions, el tacte de colzes, sols la fam?
Oh sí, també hi havia, com la ceba que grilla,
un amor impensat per a tota la vida:

S’amagava en el cines, en les darreres files;
Presumien, els jóvens, agafant-se del braç:
Prudentment es soltaven en arribar a casa.

¿El besos, els abraços? Oh sí, també n’hi havia,
Com hi havia també un sentiment confús
De culpabilitat. I la barbaritat

De sobte es perpetrava, torpe, en un replanell.
Oh sí, tot era trist. Era alegre la vida.
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.

¿El besos, els abraços? Oh sí, també n’hi havia,
Com hi havia també un sentiment confús
De culpabilitat. I la barbaritat

De sobte es perpetrava, torpe, en un replanell.
Oh sí, tot era trist. Era alegre la vida.
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.

De sobte es perpetrava, torpe, en un replanell.
Oh sí, tot era trist. Era alegre la vida.
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.

I ara tot és distint. Temps de tanta misèria.
I ara tot és distint ¿sols hi havia la guerra?
Fan futbol per la tele i ara tot és distint.
I ara tot és distint ¿sols hi havia la guerra?
I ara tot és distint. Temps de tanta misèria.
I ara tot és distint. Fan futbol per la tele.
I ara tot és distint. Temps de tanta misèria.
Track Name: CAMÍ DE LES GARLANDES
Mercaders de fal•lacies, possessius de supèrbia,
cobdiciosos i avars, enemics de la vida,
en secret cabdellaren un grapat de mentides
sobre mi, sobre Helena, i les nostres famílies.

Finalment va arribar el decret de l’exili.
La tardor primicera esclatava dolcíssima
sobre els camps estimats, sobre l’or dels pollancres.

Vam creuar la frontera per les vinyes enceses,
sota el sol de l’octubre com un codony daurat,
com un raïm encès en l’atzur més puríssim.

Amb els ulls plens de llàgrimes vam mirar la ciutat
camí de les Garlandes, on comença el desert.
Amb els pares malalts i la mula suada
vam fer nit als afores, a la vora d’un pou.

Trenta anys farà per ara que almoina us demane
pels camins oblidats que no porten enlloc,
malvivint de records com les velles bagasses.

Mercaders de fal•lacies, possessius de supèrbia,
cobdiciosos i avars, enemics de la vida,
en secret cabdellaren un grapat de mentides
sobre mi, sobre Helena, i les nostres famílies.

Trenta anys farà per ara que almoina us demane
pels camins oblidats que no porten enlloc,
malvivint de records com les velles bagasses.
Track Name: INVENTANT L'ETERNITAT
Homes i dones directament passionals. D’un invent, l’eternitat!
Serà com notar alens de llibertat navegant pels teus cabells replets de somnis
i filar indicis per saber tornar.

La història ens situa en la incertesa peculiar del record que pot marxar.
Convertir l’oblit en pell i despertar avançant tranquils sabent que si això ocorre
quedaran fresques les notes i assimilarem perquè ens vam estimar.


Cantarem la vida amb la cançó. Serem futur. Serem tu i jo.
Serem dos bojos insegurs segurs del mar, del nostre món,
segurs si em mires mentre dorm i jo somric si veig que rius.

Mai s’extingirà res del viscut, tenim el temps i l’actitud,
tenim carícies per complir, la Tramuntana i el desig,
ser subconscients totes les nits, pintar amb tu les albes...


Cales, fogueres, desitjos, nit de Sant Joan, versos dòcils, dos amants.
La quietud d’aquell capvespre incontrolat i l’anhel d’aquell vaixell que d’un propòsit
dibuixava estels inversos i creava un horitzó en la infinitat.


I quan et mire té sentit la projecció d’una amistat
que el teu diàleg va colpir, saciant l’estímul del temor,
volant partícips d’aquest risc, fent de l’amor nostre destí,
forjant la vida per a tu...


Cantarem la vida amb la cançó. Serem futur. Serem tu i jo.
Serem dos bojos insegurs segurs del mar, del nostre món,
segurs si em mires mentre dorm i jo somric si veig que rius.

Mai s’extingirà res del viscut, tenim el temps i l’actitud,
tenim carícies per complir, la Tramuntana i el desig,
ser subconscients totes les nits, cantar cançons de tu i de mi...
Track Name: MENTRE SOL AUTOGESTIONE EL MEU PLAER (amb Mireia Vives i Borja Penalba)
Recorrent-me el lòbul de l’orella, amb el dit fent un cicló, pels cabells filtres eixes mans.
Cau i ens mulla l’aigua, brolla freda, peça a peça em traus la roba en un atac ple d’ansietat.
Mos al coll, després tendres mirades que il•luminen la foscor d’aquesta vella habitació.
I el pessigolleig que no l’ubique, arrenca la maquinaria de l’estat de sedació!

En cada abraçada em xiuxiueges, jo lluite per no ofegar-me mentre et bese tot el cos.
Adore la suavitat del tacte, de la pell que estic robant-te perquè no la puc comprar!
Has aconseguit paralitzar-me i grimpes per dominar el descontrol, la situació!
Sense cap esforç a tu m’aclame i en una cançó de fons inventarem el nostre món!

He despertat del somni, i sóc conscient que aquestes mans mai no em podran acaronar.
Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m’invente en soledat.
Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer,
Dispost a compartir-te aquí estaré!

Amb els ulls tancats de nou somrius i no t’he de convèncer per restar-li temps a aquesta nit.
Nuus dibuixarem varies figures trencarem junts la claror que sols una vela ofereix.
Els teus pits són la delicadesa on perdre la calma i la revolta inicia el seu camí.
I quan decidim trencar les bases, m’has fet veure que quan vulga existiràs sols per a mi.

He despertat del somni, i sóc conscient que aquestes mans mai no em podran acaronar.
Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m’invente en soledat.
Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer,
Dispost a compartir-te...

Trac del calaix la vena que em cobrisca els ulls i així somiar plegats a cada instant.
He d'invocar l’estancament del temps en el moment que tu i jo hem encaixat.
Dintre de tu, la bogeria extrema em fa oblidar que es sols un somni, tan injust!
Però quan la nit s’apropa, aquí estàs tu!
Track Name: CURIÓS NADAL
Una nit situava l'estrella
on els ulls busquen punts cardinals.
Dos infants tristos amb l'existència
d'un Nadal d'actitud tan vulgar.

Una taula vestint la imprudència
de l'excés en un món tan estrany,
on la flama no sempre és tan bella
quan no escalfa les mans per igual.

Cors delicats, solidaris amb caducitat.
Caixers replets. Indigents que no dormen al ras.
Una almoina en plat fred.
Un joguet reciclat i mil pasteres lluitant contra la mar.
L'homilia de versos absents.
Dèbils gestos en veus incoherents.

Com brindar amb present de violència
quan onegen al sol la incultura que envia
flors de pasqua a la trinxera d'un oblidat delit,
amb l'esvàstica permesa en qualsevol partit?

Massapans que ens amarguen els somnis
amb corruptes eloqüents a un sistema
que robarà la vida amb preferents, amb retalls,
amb penombra i enganys, compulsiva mentida constant.

Una nit situava l'estrella
on els ulls busquen punts cardinals.

Jo voldria forjar l'evidència.
Construir un planeta de pau
on a Ucraïna i on a Palestina
cascavells adornaren somriures tot l'any.
Però som una espècie absurda en fase d'extinció
que s'ofega sola cremant el seu bosc,
que segueix odiosa ignorant la misèria d'aquell tercer món,
on no arriba la sort, ni el Nadal, ni l'amor, ni resposta a la mort!

Una vida més justa.
Mil mirades com el teu mirar.
Que l'hivern calme amb cada abraçada.
Un Nadal on ningú passe fam.