We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

IN​È​DITES

by Andreu Valor

/
1.
Recorrent-me el lòbul de l’orella, amb el dit fent un cicló, pels cabells filtres eixes mans. Cau i ens mulla l’aigua, brolla freda, peça a peça em traus la roba en un atac ple d’ansietat. Mos al coll, després tendres mirades que il•luminen la foscor d’aquesta vella habitació. I el pessigolleig que no l’ubique, arrenca la maquinaria de l’estat de sedació! En cada abraçada em xiuxiueges, jo lluite per no ofegar-me mentre et bese tot el cos. Adore la suavitat del tacte, de la pell que estic robant-te perquè no la puc comprar! Has aconseguit paralitzar-me i grimpes per dominar el descontrol, la situació! Sense cap esforç a tu m’aclame i en una cançó de fons inventarem el nostre món! He despertat del somni, i sóc conscient que aquestes mans mai no em podran acaronar. Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m’invente en soledat. Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer, Dispost a compartir-te aquí estaré! Amb els ulls tancats de nou somrius i no t’he de convèncer per restar-li temps a aquesta nit. Nuus dibuixarem varies figures trencarem junts la claror que sols una vela ofereix. Els teus pits són la delicadesa on perdre la calma i la revolta inicia el seu camí. I quan decidim trencar les bases, m’has fet veure que quan vulga existiràs sols per a mi. He despertat del somni, i sóc conscient que aquestes mans mai no em podran acaronar. Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m’invente en soledat. Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer, Dispost a compartir-te... Trac del calaix la vena que em cobrisca els ulls i així somiar plegats a cada instant. He d'invocar l’estancament del temps en el moment que tu i jo hem encaixat. Dintre de tu, la bogeria extrema em fa oblidar que es sols un somni, tan injust! Però quan la nit s’apropa, aquí estàs tu!
2.
Homes i dones directament passionals. D’un invent, l’eternitat! Serà com notar alens de llibertat navegant pels teus cabells replets de somnis i filar indicis per saber tornar. La història ens situa en la incertesa peculiar del record que pot marxar. Convertir l’oblit en pell i despertar avançant tranquils sabent que si això ocorre quedaran fresques les notes i assimilarem perquè ens vam estimar. Cantarem la vida amb la cançó. Serem futur. Serem tu i jo. Serem dos bojos insegurs segurs del mar, del nostre món, segurs si em mires mentre dorm i jo somric si veig que rius. Mai s’extingirà res del viscut, tenim el temps i l’actitud, tenim carícies per complir, la Tramuntana i el desig, ser subconscients totes les nits, pintar amb tu les albes... Cales, fogueres, desitjos, nit de Sant Joan, versos dòcils, dos amants. La quietud d’aquell capvespre incontrolat i l’anhel d’aquell vaixell que d’un propòsit dibuixava estels inversos i creava un horitzó en la infinitat. I quan et mire té sentit la projecció d’una amistat que el teu diàleg va colpir, saciant l’estímul del temor, volant partícips d’aquest risc, fent de l’amor nostre destí, forjant la vida per a tu... Cantarem la vida amb la cançó. Serem futur. Serem tu i jo. Serem dos bojos insegurs segurs del mar, del nostre món, segurs si em mires mentre dorm i jo somric si veig que rius. Mai s’extingirà res del viscut, tenim el temps i l’actitud, tenim carícies per complir, la Tramuntana i el desig, ser subconscients totes les nits, cantar cançons de tu i de mi...
3.
LA CIUTAT 04:11
LA CIUTAT [ANDREU VALOR] La tristor que mai no observa la ciutat. La memòria congelada en els cristalls. L’asfalt dels parcs. La penombra indiscreta de cada bar. Paral·lelament en una direcció. El soroll perdura però tu i jo parem de colp. Resistir la mirada cap a altre cos. De vegades quan s’inventa un contratemps una estranya sensació perd el control. I qüestionar: si creuar és resposta o el desenllaç. Nòries que retarden el gir. Nits als carrers. Microscopis parlen d’éssers interiors que alimenten l’engranatge i el calor i aquest instant. Taquicàrdies que invoquen respiracions. Gratacels que s’equilibren al ciment. Tremolors d’un ritme que no sap dormir. I sota els peus laberints on mantindre el somni conscient. Ser un moviment invisible entre la gent! Ser una trinxera que espera el teu alé! He recorregut mil places i estacions, al ritme que dos ancians es fan l’amor i he recordat que rendir-se és matar una part dels dos. La nocturnitat s’engul la multitud com despulla la insolència tanta llum. On estaràs? I jo faig intermitent el meu caminar. Sostres que veuen migrar el temps. La solitud distrau el vent. Viure en bucle. Sent la desesperació. L’enyorança, un déjà vu, la incomprensió. T’he de trobar alineant l’univers per ser ocasió. I les avingudes que pacten el secret. Cauen fulles d’un hivern en distracció. Les bufandes que decoren la ciutat i allí estàs tu com un rostre que espera una invitació.
4.
Mercaders de fal•lacies, possessius de supèrbia, cobdiciosos i avars, enemics de la vida, en secret cabdellaren un grapat de mentides sobre mi, sobre Helena, i les nostres famílies. Finalment va arribar el decret de l’exili. La tardor primicera esclatava dolcíssima sobre els camps estimats, sobre l’or dels pollancres. Vam creuar la frontera per les vinyes enceses, sota el sol de l’octubre com un codony daurat, com un raïm encès en l’atzur més puríssim. Amb els ulls plens de llàgrimes vam mirar la ciutat camí de les Garlandes, on comença el desert. Amb els pares malalts i la mula suada vam fer nit als afores, a la vora d’un pou. Trenta anys farà per ara que almoina us demane pels camins oblidats que no porten enlloc, malvivint de records com les velles bagasses. Mercaders de fal•lacies, possessius de supèrbia, cobdiciosos i avars, enemics de la vida, en secret cabdellaren un grapat de mentides sobre mi, sobre Helena, i les nostres famílies. Trenta anys farà per ara que almoina us demane pels camins oblidats que no porten enlloc, malvivint de records com les velles bagasses.
5.
Una nit situava l'estrella on els ulls busquen punts cardinals. Dos infants tristos amb l'existència d'un Nadal d'actitud tan vulgar. Una taula vestint la imprudència de l'excés en un món tan estrany, on la flama no sempre és tan bella quan no escalfa les mans per igual. Cors delicats, solidaris amb caducitat. Caixers replets. Indigents que no dormen al ras. Una almoina en plat fred. Un joguet reciclat i mil pasteres lluitant contra la mar. L'homilia de versos absents. Dèbils gestos en veus incoherents. Com brindar amb present de violència quan onegen al sol la incultura que envia flors de pasqua a la trinxera d'un oblidat delit, amb l'esvàstica permesa en qualsevol partit? Massapans que ens amarguen els somnis amb corruptes eloqüents a un sistema que robarà la vida amb preferents, amb retalls, amb penombra i enganys, compulsiva mentida constant. Una nit situava l'estrella on els ulls busquen punts cardinals. Jo voldria forjar l'evidència. Construir un planeta de pau on a Ucraïna i on a Palestina cascavells adornaren somriures tot l'any. Però som una espècie absurda en fase d'extinció que s'ofega sola cremant el seu bosc, que segueix odiosa ignorant la misèria d'aquell tercer món, on no arriba la sort, ni el Nadal, ni l'amor, ni resposta a la mort! Una vida més justa. Mil mirades com el teu mirar. Que l'hivern calme amb cada abraçada. Un Nadal on ningú passe fam.
6.
***La vergonya és entendre, amb la que està caient, una música que sone a alegria i despreocupació. Valga com ironia aquest contrast. UN NOU "CANT DELS SEGADORS" Si volíeu escoltar, obriríeu la finestra. Per esglaons de cançó, veritats pugen de pressa. Al mateix cor de la nit un nou càntic començava, perquè us acompanyi el pas al llindar de l’esperança. Cal cremar tot el record d'un ahir ple de tristesa a fogueres del demà que ja és temps avui d’encendre. Esguardeu sempre endavant, deixeu els plors endarrera. Aixecat del fons del mar, el sol jove vermelleja. Desvetllada pel meu crit del malson, la claror lenta, àvida de cada solc, caminava l'ampla terra. S’ajaçava pel sorral, abrillanta blanques veles. Cavalcant al llom del vent, tramuntava la carena. Dintre l'ordre de la llum vèiem resplendir la casa que miràvem de guardar quan desgovernaven lladres. L’aire duia bona olor de blat tendre, de ginesta. És salvada del perill de morir-se la rosella. Sentiu ara com el cant trossejava la cadena, la vilesa de la por, lligam de la nostra llengua. Una veu, les dues mans, unes fortes mans esteses. Desperteu-vos, els obrers, car és l'hora de la feina. Sentiu ara com el cant trossejava la cadena, la vilesa de la por, lligam de la nostra llengua. Una veu, les dues mans, unes fortes mans esteses. Desperteu-vos, gent del camp, car és l'hora de la sega.
7.
PER NO ESTIMAR-TE Per no estimar-te estimaré la veu d'allò que em diu tot el que tu no goses. Per no marcir-les, he estimat només el perfum de les roses. Per no estimar-te oblidaré el neguit i em faré una cançó amb l'alegria, una cançó per dir-la cada nit com qui diu una rara lletania. Per no estimar-te, t'he estimat molt més i ara dins meu tot és la teva crida. Ni inquietud ni plany; tu, tu només meravellosament emperesida Miquel Martí i Pol

about

Temes inèdits, NO inclosos en cap disc

credits

released January 1, 2009

license

all rights reserved

tags

about

Andreu Valor Cocentaina, Spain

Contacte i contractació:

+35 651 553 927
contractacio@andreuvalor.com

www.andreuvalor.com

contact / help

Contact Andreu Valor

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Andreu Valor, you may also like: