We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

POEMITZA'T

by ANDREU VALOR

/
1.
LO NASSAIOL. XU ANTONI – ANTONI CANU [1929] Ocier [L’Alguer I Sardenya] Música: Andreu Valor – 12/02/2017 Lo carrer del Carme era la sua casa, amb les finestres sempre obertes a la llum del dia, a la llum i a la vida. Seieva damunt d’una cadira vella, amb les mans rugoses trenava raigs de sol. Les nasses de jonc, filles de l'esperança, més forta de la pena pels anys que corren a veles unflades. Parlava dels amics que la terra agafa, de l'amiga marina, dels hòmens que posen sota aigua blava, campanes de llum, dels peixos de foc que salten dins les redes de jonc, en la gronxadora entre la vida i la mort. Parlava dels amics que la terra agafa, de l'amiga marina, dels hòmens que posen sota aigua blava, campanes de llum, dels peixos de foc que salten dins les redes de jonc, en la gronxadora entre la vida i la mort. Parlava dels amics. De l’amiga marina. Sota l’aigua blava, campanes de llum, dels peixos de foc. Les redes de jonc. Entre la vida i la mort. Lo carrer del Carme era la sua casa, amb les finestres sempre obertes a la llum del dia, a la llum i a la vida.
2.
TREMOLARAN ELS ARBRES – ALBA ÀLVAREZ & ANDREU VALOR Alba Àlvarez [1985]: València [País Valencià] / Andreu Valor [1978]: Cocentaina [País Valencià] Música: Andreu Valor – 13/09/2017 Aquest desig creixent que em fa reviure ombres, custodia en mi el secret, deliri d’un vers encobert. Sentir com un calfred. Notar com em recorres per evocar l’alè amb la pell que habita en mi des del record. Tremolaran els arbres, el ball de les parpelles. I en cada absència combatre l’enyor per tu. Mirar la mar, ser part de la llum. Trobar-te en la solitud. Fer risc de la por que sent i capturar la nit. Innocents. Ser llavis en la perversió, fidels a embogir. I si hem de somiar, somiem que el somni escriurà el futur. No vull respostes al vent. No cerque el dolor, ni vull la inquietud. M’endinse al plaer, prodigi en la ment, que em fa ser part de tu. Cossos latents per clamar. Rebrega’t a mi abans de marxar. Que fer-nos l’amor, irrompre l’instint, no siga una invenció. Per capturar un sol bes i sobreviure a l’intent, et done la mà i faig camí anhelant que un dia canvie aquest final.
3.
LA FESTA DE LA SAL – MARIA MERCÈ MARÇAL [1952-1998] Ivars d’Urgell [Lleida] Música: Andreu Valor – 24/05/17 Tu i jo som aire que estalona el foc. Som aigua oberta que esmola la terra. Som terra espessa que s’allera en l’aire. Som foc que imanta amb arrels noves l’aigua. Tu i jo, amor, avui som tot el món congriat en la festa de la sal. Han trobat el seu lloc el pa i la sal i la por no ens allunya de cap foc. Rebem, com a penyora, tot el món: fora del nostre abast, ni un pam de terra, ni un bri de verd, esgarriat en l’aire, ni un bri de blau, dissolt al clar de l’aigua. Ni un ram de nit, perdut pel fosc de l’aigua, ni un glop de mar, colgat solta la sal. L’urc del desig fa el ple al grat de l’aire i torna lívides herbes i foc. Amants, parem el jaç damunt la terra i ens fan de cambra boscos d’aquest món. Som d’aquest món, però encetem un món que endevinem amb els sentits de l’aigua. Ens creixen arbres com si fóssim terra i se’ns arrapen vives flors de sal. Cremem i alhora transformem el foc en energia dolça i en bleix l’aire. Veus de desig fan que es capgiri l’aire i escampen tretze vents arreu del món. Ens abracem amb les plomes del foc i mesclem l’ona com si fóssim d’aigua. Ens batega a la boca un cor de sal que obre finestres noves a la terra. Quan fem l’amor, se’ns assembla la terra. S’espiguen, altes, les branques de l’aire. Cristal·litza la pena de la sal i una alegria d’heura pren el món. No hi ha paranys en el sexe de l’aigua ni tirania en la farga del foc: som amb el foc al centre de la terra, brollem amb l’aigua i alenem amb l’aire. Fem rodar el món a l’era de la sal.
4.
TEMPS D’ESFORÇ – OVIDI MONTLLOR [1942-1995] Alcoi [País Valencià] Música: Andreu Valor – 17/02/15 És difícil cantant cantar a la lluna. La lluna és molt lluny i diuen que és sorda. I és que no és temps de lluna. És difícil cantant cantar sobre les flors. No es troben al treball i les venen molt cares. I és que no és temps de flors. És difícil cantant cantar a la lluna, cantar sobre les flors. És difícil cantant. És difícil cantant... És difícil cantant cantar als ocells. Quan tens gana te’ls menges, quan tens gàbia els retens. I és que no és temps d'ocells. És difícil cantant cantar sobre la mar. Si no tens moltes peles, t'embruta de quitrà. I és que no és temps de mar. És difícil cantant cantar als ocells, cantar sobre la mar. És difícil cantant. És difícil cantant... És difícil cantant cantar a l'alegria. Passejant pels carrers, mira els preus del mercat. I és que no és temps de conya. És difícil cantant saber què deus de cantar. Jo tampoc no ho sé encara, però m’esforce un poc. I és que és temps d'esforç. És difícil cantant cantar a l’alegria. Què deus de cantar. És difícil cantant. És difícil cantant cantar a l’alegria. Què deus de cantar. És difícil cantant. Jo tampoc no ho sé encara, però m’esforce un poc. I és que és temps d'esforç.
5.
EN EL REGUITZELL – JOAN JOSEP ROCA LABÈRNIA Ulldecona [El Montsià] I TARRAGONA Música Andreu Valor: 12/02/2017 En el reguitzell de les hores perdudes, quan són més a prop els somnis dolents, espero la pensa dels homes conscients, d'aquells qui coneixen totes les mesures. M'agrada el tenir pobres mentiders per poder parlar de manta misèries; els secrets guardats no porten platxèries ni tan sols indiquen els punyents primers. En lloc de saviesa, poseu-me enrenou, quatre plates velles, sopes amb dos ous i per gran burgès haver una finestra. Doneu-me la menja a la taula darrera, per a fer-los veure que estic decebut, per haver tinences i un xic de tenebra.
6.
ADEU A ILLA 03:17
ADEU A ILLA – SIMONA GAY [1898-1969] Illa [Catalunya Nord] Música: Andreu Valor – 26/09/2017 L’estiu s’acaba i jo me’n vaig. Te dic adeu, vileta d’Illa, i d’aqueix sol que per tu brilla bé me’n voldria endur un raig. Prou ton imatge m’enduré, rossa flor dins la rica plana; país de sol i tramuntana, te deixi sempre amb enyorer. S’alça carrat ton campanar de pedra grisa i marbre rosa, i sap sa veu tan amistosa que el dol i el goig té d’esgranar. Si guarda vila i riberal ple d’ocellets i la muralla que t’entorneja i t’abrigalla, guardi les fonts i el vell portal. Amb tes mil fonts, frescos tresors, de tot lloc raja l’aigua clara. També la terra és bona mare abundadosa en els teus horts. Ara rosseja el teu vinyer, la figa és seca a la figuera; passant el pont de la ribera veuré l’oliu i el manglaner. El manglaner deu ésser bord, que sempre amarga la manglana i tot picant l’oliva guana la griva diu: «Adeu, amor». Sembla de plata el vell oliu. El fonoll diu; «Vinguin castanyes», si al deixar plana i muntanyes, s’atansarà l’hivern geliu. No colliré al país meu l’oliva negra a l’oliveda, baixant al clor de la font freda, quan Canigó serà tot neu. I no veuré la plana en flor. Tornaré quan serà rogenca tota la fruita primerenca sota del cel acollidor.
7.
CENDRA VIVA – PONÇ PONS [1956] Alaior [Menorca] Música (Andreu Valor – 11/12/17) Ningú no sabrà mai que t'he estimat i encara avui t'invoc, amor secret, desesperat, tot sol, abandonat, davant la trista mar des Murtaret. Per tot on mir només veig els teus ulls i crid entre el pinar el teu nom al vent, malalt de pena i dol, si no m’aculls, em moriré esfondrat d'enyorament. Aquest desig de tu se'm fa un infern. Si tu no hi ets no m'interessa el món. L'estiu se'm fa si ets lluny un llarg hivern. No trob consol ni pau ni treva aumon. Jo vaig començar a viure aquelles nits que d'amagat i ple d'un ardent goig et vaig besar, estimada meva, els pits sota la lluna immensa des Camp Roig.
8.
FRAGMENTS D’UN RETAULE PERE QUART [Joan Oliver i Sallarès I 1899-1986] Sabadell [Vallès Occidental] I BARCELONA Música: Andreu Valor – 20/03/17 Els homes, inquietes columnes temporals, suporten aqueix temple pertot cenyit d’abisme on nia la tempesta. Els déus pinten amb calç les nafres de la glòria i els crims de l’heroisme. Muntats en zebres dòcils, reixades com presons, els generals desfilen. Somriuen endebades a multituds insomnes que obliden llurs penons, mantells que esparracaren de reines immolades. Les ombres són mestresses. Gombolden cautament les terres invisibles, les selves incolores, l’orbesa de les aigües i els vels del firmament, les llunes ajocades i el son de les aurores. Els dracs en llur espluga, ullclucs només d’un ull, sòspitament esperen que pellin llurs ferides; i a rítmiques gambades, extenuats d’orgull, recorren les planícies ocell d’ales cosides. Incendis sense causa, distants com un estel, designen les venjances del fred i la tenebra: el fred que ens intimida com un menyspreu del cel i aquesta nit tan falsa darrere la palpebra! Del mar munta la queixa, com un alè de sal, per son destí maligne de vida que es malversa en la infinita ràbia que bat el litoral o en el naufragi estòlid on tant d’horror s’esmerça. Els càntirs que servaren l’essència de les deus, la fulla envernissada, mirall de la pastora, el mur que registrava la veu dels tornaveus, l’escriny on envellia la perla vividora, esbocinats, marcida, tot runa i esbotzat! La dècada damnada feu sembra de deixies. Restà només il·lesa l’antiga soledat de l’home que devora bocaterrós els dies.
9.
L'ILLA 04:00
L’ILLA – MARC GRANELL [1953] València [País Valencià] Música: Andreu Valor - 09/11/17 Conec una illa petita i secreta que és verda i alegre i es troba en un llac voltat per un bosc profund i tot ombra on viu el silenci més pur, més alt. Me’n parlà mon pare i em digué un dia si quan ell morís jo hi voldria anar i habitar la casa que ell construïa cada nit en ella amb fulles i amb fang vora una font que esguitava estrelles abans d’adormir-se i anar-hi a pescar. Li vaig dir que sí i em mostrà en un mapa de somnis, desigs, amors i bondat on era aquell llac amb l’illa tan verda on sempre que vaig el trobe pescant. Conec una illa petita i secreta que és verda i alegre i es troba en un llac on era aquell llac amb l’illa tan verda on sempre que vaig el trobe pescant.
10.
HOMENATGE ALS INCOMPRESOS – MARIA TERESA FERRER [1979] / FORMENTERA Música: Andreu Valor – 12/12/17 Sonen veus renegades emparant la nit, ofegades per tels d ́hipocresia que s ́estavellen contra els murs que construïm, com a nàufrags de la pols de la vida. Busquen en el sofriment una resposta, en el vèrtex subliminar dels dements i la indiferència els asfixia i resten postrats al ritual catàrsic de redimir els fets amb les paraules calibrant la soledat que senten, Entre el silenci ajornat del temps, els que creuen estar acompanyats. Busquen en el sofriment una resposta, en el vèrtex subliminar dels dements i la indiferència els asfixia i resten postrats al ritual catàrsic. Llancem tots esquits de tinta per esborrar l ́origen dels que no cerquen el destí.
11.
LLUNY DE TU 03:29
LLUNY DE TU - DESIDERI LOMBARTE [1937-1989] Pena-Roja [Matarranya – Franja d’Aragó] Música: Andreu Valor [01/03/17] Si lluny me’n vaig i de més lluny te miro i m’eixeco més alt, fugint de tu, te tinc molt més a prop i més t’estimo, sense enyor, sense enveja de ningú. Si mirada de prop se’t veu cruel i aspra i freda i amarga i malcarada quan se’t mire de prop se’t veu la pell tèbia i suau, rodona i ben formada. Més que estar a prop de tu, vull recrear-te, fer-te créixer i florir com t’imagino i estar amb tu lluny de tu, sense tocar-te. Terra, país, muntanya, quant t’estimo! Si mirada de prop se’t veu cruel i aspra i freda i amarga i malcarada quan se’t mire de prop se’t veu la pell tèbia i suau, rodona i ben formada. Quants versos t'haig de fer per agradar-te? Que lluny me n'haig d'anar per estimar-te! Terra, país, muntanya, quant t’estimo! Terra, país, muntanya, quant t’estimo! Que lluny me n'haig d'anar per estimar-te! Que lluny me n'haig d'anar per estimar-te!
12.
SONET 02:19
SONET – MIGUEL HERNÁNDEZ [1910-1942] Oriola [Baix Segura] I PAÍS VALENCIÀ Música: Andreu Valor - 01/03/17 Estic perdudament enamorat d'una dona tan bella com ingrata; el meu cor altra passió no acata i els meus ulls la seua imatge han plasmat. Si escodrinye al meu pit, tristament crec altra bellesa em donaria només l’enuig i si serè mire, davant meus ulls sa figura gentil tan sols percep. Amb veu trèmula estimada li vaig dir. Cruel i sarcàstica: - Xiquet va suggerir - , coneixes l'amor només de nom!" Des de llavors conec el que és sofrir... Per què, estimada, no creus que puga existir en un cos de xiquet l’ànima del món?
13.
REMOR EXCLUSIVA – JOAN VALLS [1917-1989] Alcoi [País Valencià] Música: Andreu Valor – 14/02/2017 Per la llangor monòtona del lluminós paisatge tinc a punt el desfici de creure'm àtom trist, com un cuc que esmicola sa curta sapiència de confondre's a terra amb bleix de paradís. Però ja és el contacte amb la branca i la roca el que em regira el viure albirant baixa fi: una mort en silenci que jo assolir voldria entre les ginesteres o el càndid gessamí. La ciutat, com un rusc de confús engranatge, em priva d'atansar-me al vèrtex d'aquell cim, on l'ocell voleteja amb llibertat novella i amb brises amarades de rústec romaní. En penombra de cambres de treball i silenci va filant-me la vida teranyines d'oblit. D'on trauré l'específica veritat del meu signe, el joguineig perpetu amb què em mena el destí? Per ara experimente la nàusea i la rosa, el somni en pau domèstica, la set, l'amarg verí, mentre a l'aire es percep un gran baf al·legòric de mort en primavera pautant-me fur i clim. La ciutat, com un rusc de confús engranatge, em priva d'atansar-me al vèrtex d'aquell cim, on l'ocell voleteja amb llibertat novella i amb brises amarades de rústec romaní.
14.
EL CONTRARI DE RES - ESTER FENOLL [1967] Seu d’Urgell [Lleida] / Andorra Música: Andreu Valor - 13/01/18 Hi ha dies en què no m’importa dormir poc o molt. En què l’únic examen que he d’aprovar és el del teus llavis, i en què l’únic soroll que m’interessa és el que fas quan et bellugues al llit. Un d’aquest dies vaig descobrir que TU ets el contrari de RES.
15.
NI TAN SOLS TU, ESTIMAT – MARGA GONZÀLEZ [1966] Palma [Mallorca] Música: Andreu Valor – 13/12/17 Amb una boca d’incurable imprudència em fustigues. Les teves bravates tomben cada una de les meves frustracions als peus d’una intolerància tintada d’enveja. I em faig petita alhora que se m’adorm la gargamella; és com si la veu s’amagués per covardia. Mentre tu et vas fent gros, augmenta la teva impertinència. I pareix que ho sent tot amb les orelles tapades. Hi veig sobtadament en blanc i negre. I en el cap em reboten les paraules. Pas del vertigen al col·lapse. Em sent al límit. I tenc por. No trobo la manera de sortir-me’n, d’una situació tan humiliant. Sé que estic a la part més baixa d’aquesta muntanya russa emocional. Respir profundament tres vegades. Una, per tot el que he patit. Dues, per tots els meus i per ells he de fer crosta. Tres. La més important. Per mi mateixa. Perquè em mereixo el respecte. Perquè m’esforço cada dia. Perquè soc persona com la resta. I perquè ningú no ha d’envair el meu espai. Ni tan sols tu, estimat. Ni tan sols tu. I de cop i volta sent com recupero les forces. Trobo el valor que necessito entre les deixalles del teu menyspreu. I et miro als ulls. A aquests mateixos ulls que no em sostenen la mirada. Perquè han trobat sobtadament la meva resistència. I això et sorprèn. Et desconcerta. No hi confiaves. Això em converteix en digna rival. Ara és quan començarem a parlar d’igual a igual. Serà un combat ben treballat entre tu i jo. Mesurarem les forces. He après la lliçó. El proper pic romandré aquí esperant-te. No seré una presa tan fàcil. Ni tampoc seré el cau on aboquis les teves inseguretats.

about

Poemitza't és un disc de poemes musicats. Quinze poemes d'autores i autors diversos, amb diferències temporals clàssiques i contemporànies, poetes amb graus de rellevança i de desconeixença però de qualitat immensa i amb una única mínima característica: Formen part d'una unitat territorial de parla compartida.

Sensacions, reflexions, sentiments i vida a través de la poesia musicada on la part sonora agafa el vol de nous experiments i textures.

credits

released April 6, 2018

Poemitza’t. 2018.
Produït i arranjat per Blai A.Vañó Vañó, Hèctor Tirado i Andreu Valor.

Disc gravat entre gener i març de 2018
entre els Estudis 4M de Muro [El Comtat – País Valencià] i València.

Mesclat i masteritzat per Blai A. Vañó Vañó

Andreu Valor [veu i guitarra acústica al tema «El contrari de res»]
Hèctor Tirado [guitarres elèctriques, acústiques i clàssica]
Carles Carbonell [baix elèctric i acústic]
Josep Bas [bateries]
Vicent Colonques [teclats i piano]
Berta Iñíguez [cors]
Alicia Giner [violoncel]
Jordi Revert [trombó]
Pablo Celada [trompeta]
Víctor Ramos [saxo tenor]
Blai A. Vañó [guitarra elèctrica «En el reguitzell» i «Temps d’esforç»,
textures i teclats]

Col·laboracions
Neus Ferri [duet al tema «Cendra Viva» per cortesia de Warner Music Spain]
Marga Gonzàlez [rapsoda al tema «Ni tan sols tu»]
Laura Clavijo [clarinet al tema "L'illa"]

Il·lustacions: Andrea Verdú – www.andreaverduillustracions.com
Disseny, maquetació i fotografies: Ray Martínez Fotografies
Revisió i correcció de textos: Mònica Font

***

Contacte i Contractació
produccions@metronom.cat contractacio@andreuvalor.com
www.andreuvalor.com

license

all rights reserved

tags

about

Andreu Valor Cocentaina, Spain

Contacte i contractació:

+35 651 553 927
contractacio@andreuvalor.com

www.andreuvalor.com

contact / help

Contact Andreu Valor

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like POEMITZA'T, you may also like: