Get all 13 Andreu Valor releases available on Bandcamp and save 25%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of A MAMAR, TOTS ELS VERSOS!, Ací em pariren (Remix), UN NOU MÓN, INSURRECTE, POEMITZA'T, UN CONCERT DE 10 ANYS, BANDAUTÒRIUM, MARIOLENSIS, and 5 more.
1. |
||||
|
CANÇÓ DE PERDONA AQUELL QUE NO DUU
Per no tenir no tenia
ni tan sols una set d’aigua.
Però duia en els seus ulls
un estel per on anava.
Per no tenir no tenia
ni una amiga, ni una llàntia.
Però duia en el seu front
com un estel, una llàgrima.
Criatura, filla meua,
el món té la fel amarga.
Mai no perdona a qui duu
com un ram una esperança.
I quan la nit arribava
(i) no sabia on anava,
duia en el front una llàgrima
i en el cor una set d’aigua.
I quan la nit arribava
(i) no sabia on anava,
duia en el front una llàgrima
i en el cor una set d’aigua.
I en el cor una set d’aigua,
i en el cor una set d’aigua,
duia en el front una llàgrima
i en el cor una set d’aigua.
|
||||
2. |
||||
|
NO HE DESITJAT MAI CAP COS COM EL TEU
No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer – és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer – és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi, també.
No vull seguir...
No vull seguir. A mamar, tots els versos!
No vull seguir. A mamar, tots els versos!
No vull seguir. A mamar, tots els versos!
No vull seguir...
No vull seguir.
No vull seguir. A mamar, tots els versos!
|
||||
3. |
DOCUMENTALS
04:26
|
|||
|
DOCUMENTALS
Has viscut plenament i dolorosament
en un temps i un país; has viscut en Europa
un anys determinats. Ara passen pel·lícules,
documentals d’aquell temps, de tanta misèria.
S’esgarrifen els fills. ¿Sols hi havia la guerra,
les delacions, el tacte de colzes, sols la fam?
Oh, sí, també hi havia, com la ceba que grilla,
un amor impensat per a tota la vida:
s’amagava en el cines, en les darreres files;
presumien, els jóvens, agafant-se del braç:
prudentment es soltaven en arribar a casa.
¿El besos, els abraços? Oh, sí, també n’hi havia,
com hi havia també un sentiment confús
de culpabilitat. I la barbaritat
de sobte es perpetrava, torpe, en un replanell.
Oh, sí, tot era trist. Era alegre la vida.
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.
Ara tot és distint. Temps de tanta misèria.
Ara tot és distint ¿Sols hi havia la guerra?
Fan futbol per la tele. Ara tot és distint.
Ara tot és distint ¿Sols hi havia la guerra?
Ara tot és distint. Temps de tanta misèria.
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.
Ara tot és distint. Temps de tanta misèria.
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.
Ara tot és distint...
|
||||
4. |
NO ENGANYE
03:49
|
|||
|
NO ENGANYE
Jo sóc Ningú, i Ningú m’anomene.
Ho he dit i mai ningú no em va fer cas.
He proclamat un propòsit tenaç
d’ésser Ningú pels camins del meu poble.
Poble sotmés, sacrificat (i) sofert!
Parle per tu. Ara intente parlar
per tu només, excloent la possible
proclivitat a vanitats presumptes.
La meua veu s’extingirà en la pols.
La meua veu serà pols i sols pols.
Perdurarà tan sols allò que diu.
I diu, només, la voluntat d’un poble.
Jo sóc Ningú, i Ningú m’anomene.
Ho he dit i mai ningú no em va fer cas.
Pot ser més clar, o més obscur encara:
em reconec en el poble i soc poble.
La meua veu s’extingirà en la pols.
La meua veu serà pols i sols pols.
Perdurarà tan sols allò que diu.
I diu, només, la voluntat d’un poble, la voluntat d’un poble.
|
||||
5. |
SI
03:29
|
|||
|
SI
Si no és alegria no vull poesia.
Res de res.
Ara tornaria per aquells carrers.
Per aquelles places, per aquelles nits.
Et mossegaria els llavis i els pits,
uns mossos petits, els llavis i els pits.
Ara et diria que et vull molt més.
Ara tornaria per aquells carrers.
Ara et faria un bes innocent,
els llavis, les dents, un bes innocent.
Ara et diria que et vull molt més.
Ara tornaria per aquells carrers.
Ara tornaria per aquells carrers.
Per aquelles places, per aquelles nits.
Et mossegaria els llavis i els pits,
uns mossos petits, uns mossos petits.
els llavis i els pits...
Si no és alegria no vull poesia.
Res de res. Res de res.
|
||||
6. |
||||
|
DEIXA’M QUE ET PENSE, QUE T’INVENTE; DEIXA
Deixa’m que et pense, que t’invente; deixa
la porta oberta, amor, tota la casa,
deixa obert el balcó sobre la plaça,
deixa el colp dels geranis en la reixa.
Si el rossinyol, en els llorers, es queixa,
si el vent els fulls del calendari passa,
la llima en l’alacena dins la tassa,
la lluna sempre lluna i la mateixa...
Després. Després. Després.
Deixa’m que et mire com volia abans,
deixa’m que et mire sense dir-te res
des del cap, des dels peus, fins a les mans.
Per a mirar-te sense més ni més,
trie els silencis i m’agraden grans,
i els faç estelles amb els bes, després.
|
||||
7. |
QUARANTA ANYS
03:22
|
|||
|
QUARANTA ANYS
Quaranta anys de cul i d’ignomínia;
quaranta anys de cabotada indigna;
quaranta anys amb faixí i amb medalles;
quaranta anys de les penes de mort,
quaranta anys mamant de la mamella,
quaranta anys, municipal i espessa;
quaranta anys de detencions i mut;
quaranta anys amb els «vinos d’honor»;
quaranta anys de l’índex de la vida;
quaranta anys d’emigració i folklore;
quaranta anys de fam i vexació;
quaranta anys de ciri i secretaris,
(de) cul llepat i sintaxi nefasta:
quaranta anys de sang continuada;
quaranta anys...
Quaranta anys no s’esborren en un dia
i cal lluitar, i lluitar cada hora,
cada moment de la nostra existència,
i fer sentir l’afany ocult dels ous,
i no dormir, companys, i no jugar
el joc malvat i funest del sambori,
tot ple de punts i comes de les lleis.
Som poble, i hem de retornar al poble.
Que la prudència no ens faça traïdors!
El que ha passat ha passat per a sempre.
Hem d’agafar la paella pel mànec
amb brusca mà, amb decidida mà.
Manar serà patir amb qui pateix
i legislar manaments d’alegria
per a tothom, i plantar les collites.
Un dematí ha florit una rosa.
Com creix un poble en llibertat i pau,
cantant la sang feliç dintre les venes,
tot un futur obert com un carrer,
pupil·les clares, netedat del cel.
No et moriràs. Pels cantons de la vida
veuràs amants, veuràs éssers feliços,
sense que tu ho pugues prohibir.
Quaranta anys mamant de la mamella,
quaranta anys, municipal i espessa;
quaranta anys de detencions i mut i
quaranta anys...
|
||||
8. |
MURAL
04:11
|
|||
|
MURAL
Féiem pàtria cada dia: era l’ofici i l’alegria.
La véiem créixer, fulgurant. Era la rosa dels amants.
La pàtria, sempre al carrer. Un amor com el món sencer.
Era el pitxer damunt la taula. Era la terra i la paraula.
¿Tornaràs a caminar? ¿Hi tornaràs?
Era la xicona que passa i la finestra de la casa.
Era l’amor, era el perill, era l’estatura del fill.
Era el dia i era la nit, era l’espant, era el delit.
Era la dansa i l’esperança. Era l’amor i la venjança.
¿Tornaràs a caminar? ¿Hi tornaràs?
Féiem pàtria cada dia: era l’ofici i l’alegria.
La véiem créixer, fulgurant. Era la rosa dels amants.
La pàtria, sempre al carrer. Un amor com el món sencer.
Era el pitxer damunt la taula. Era la terra i la paraula.
¿Tornaràs a caminar? ¿Hi tornaràs?
Féiem pàtria cada dia. Tornaràs a caminar.
Féiem pàtria cada dia. I tornaràs a caminar,
a caminar, a caminar...
|
||||
9. |
EL MÓN ÉS BELL
03:21
|
|||
|
EL MÓN ÉS BELL
El món és bell, és amable la vida.
Amb aquest vers inicia el teu cant.
Tin ben present que el teu cant ha de ser
com un carrer, ple de gents i de coses;
com un carrer, per on passen tramvies:
com un carrer. I per l’aire, balcons.
D’ací endavant, pots escriure el que vulgues.
Un déu ocult et durà de la mà.
El món és bell, és amable la vida.
Amb aquest vers inicia el teu cant.
Tin ben present que el teu cant ha de ser
com un carrer, ple de gents i de coses;
com un carrer, per on passen tramvies;
com un carrer. I per l’aire, balcons.
D’ací endavant, pots escriure el que vulgues.
Un déu ocult et durà de la mà.
El món és bell, és amable la vida.
Amb aquest vers inicia el teu cant.
Tin ben present que el teu cant ha de ser
com un carrer, ple de gents i de coses.
No te’n refies.
|
||||
10. |
UN ENTRE TANTS
03:09
|
|||
|
UN ENTRE TANTS
Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants com esperen, treballen.
Un entre tants com esperen, badallen.
Un entre tants com esperen, gemeguen.
Un entre tants com esperen, s’ofeguen.
Un entre tants com esperen i preguen.
Un entre tants com esperen, barallen.
Com esperen i tallen. Un, com esperen i callen.
Un entre tants com no aguarden i lluiten.
Un entre tants com foraden la nit.
Un entre tants com no dormen i guaiten.
Un entre tants. Un entre tants.
Un entre tants com trencaven els cants.
Un entre tants entre fúries i espants.
Un entre tants entre tots els amants.
Un entre tants. Un entre tants.
Si l’amor era gràcil com l’ala,
si la vida era bona, era mala,
si el sospir, si el sonet, si la bala.
Un entre tants com es moren d’amor.
Entre tants com foraden la nit.
Com carreguen els morts. Com foraden la nit.
Com es moren d’amor.
|
||||
11. |
ACÍ EM PARIREN
04:03
|
|||
|
ACÍ EM PARIREN
Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.
Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.
Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d’afanys ric.
Cante l’amor i les parelles
Que viuen, beuen i se’n van.
Cante un amor de contraban.
Cante l’amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que venen, van,
tornen un dia, altre se’n van.
l’esperança de contraban.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que venen, van,
tornen un dia, altre se’n van,
l’esperança de contraban.
Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.
Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.
Ací em pariren, ací estic.
Ací em pariren, ací estic.
Ací em pariren i ací estic.
Cante l’amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que venen, van,
tornen un dia, altre se’n van,
l’esperança de contraban.
|
||||
Andreu Valor Cocentaina, Spain
Contacte i contractació:
+35 651 553 927
contractacio@andreuvalor.com
www.andreuvalor.com
If you like Andreu Valor, you may also like:
Better By Now
by Brooke Annibale
The indie-pop artist reflects on love and anxiety on her latest album.
go to album
The Edge of the Land
by Katie Spencer
Spencer's indie folk sophomore album was recorded live in the studio over the course of two days.
go to album
Father and daughter team up to make pretty folk music inspired by the day she was born and the day she'll leave home.
go to album
Sorry I'm So Sensitive
by Bea Stewart
The second EP from Northern Irish singer-songwriter Bea Stewart runs from gentle folk to pillowy pop ballads, all perfectly executed.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 19, 2024
go to album
Six and Forty-Six
by Riccardo La Foresta & James Ginzburg
Percussionist and sound artist Riccardo La Foresta joins musician and producer James Ginzburg for a fluid collaborative experiment.
go to album
