COiNSPIRACIONS

by Joan Amèric & Andreu Valor

/
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

credits

released November 27, 2015

tags

license

all rights reserved

about

Andreu Valor Cocentaina, Spain

Contractació - Metrònom -
Eva Valenciano
+34 664 547 886
eva.metronom@gmail.com

twitter.com/AndreuValor
www.andreuvalor.com -

contact / help

Contact Andreu Valor

Streaming and
Download help

Track Name: PERQUÈ SÓC POBLE
PERQUÈ SÓC POBLE (Joan Amèric)

Sempre caminaré amb el meu poble;
diuen que és xicotet, jo el veig enorme.
No, jo no sé ser del món sense ser d'algun lloc arrelat en el món.
Jo sóc de l'univers perquè sóc poble.

Junt a la bona gent de la comarca
em sé com un puntet de la galàxia.
Sóc d'un país allargat amb illes per la meitat, inclinat a l'orient.
Sempre caminaré amb el meu poble.

No tenim vocació de generals ni d'emperadors,
però tampoc no és el nostre destí
viure demanant disculpes per existir.

Seguirem somiant un estel de llibertat.
Som així de pesats;
ni sabem, ni podem, ni volem no somiar.

Sempre caminaré amb el meu poble;
diuen que és xicotet, jo el veig enorme.
Sóc d'un país d'amistat que li dóna la mà a tothom que li l'estén.
Jo sóc de l'univers,
com no ho podria ser?
Si sempre caminaré amb el meu poble.
Track Name: ACÍ EM PARIREN
ACÍ EM PARIREN
(Poema: V.A.Estellés – Música: Andreu Valor)


Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d’afanys ric.

Cante l’amor i les parelles
Que viuen, beuen i se’n van.
Cante un amor de contraban.

Cante l’amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se’n van,
l’esperança de contraban.

No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se’n van,
l’esperança de contraban.

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.
Ací em pariren, ací estic.

Ací em pariren, ací estic. Ací em pariren i ací estic.

Cante l’amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se’n van,

l’esperança de contraban.
Track Name: VAIXELL DE GRÈCIA (Lluís Llach)
VAIXELL DE GRÈCIA (Lluís Llach)

Si per les albes veieu passar un vaixell
besant les aigües del mar bressol dels déus
feu-li senyal, que pugui veure on som
i caminar amb nosaltres cap el nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,
no penseu mai que ho hagi perdut tot,
que el poble sempre podrà inflar el velam
per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,
que duus la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro,
infla les veles que anem al mateix port.

Vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro,
infla les veles que anem al mateix port.
Track Name: MAI NO HO DUBTES
MAI NO HO DUBTES (Andreu Valor)
Interpretada per Joan Amèric

Penses que ja no em pots veure
però m’has de creure, sempre em tens al costat.
Entres, veus la casa buida, però sents de sobte, com t’agafe la mà.

Lluitarem junts cada dia per portar-ho tot avant
Plorarem junts i ens riurem com sempre, com fèiem abans
Sentirem cada abraçada i cada bes, això no ho pots oblidar mai!

Al racó del foc com si jo fos la flama et calfarà
Quan el vent et xiuxiuege serà que et voldré besar
Quan em parles cada nit si no et conteste
és perquè et vull deixar dormir...

Mai no dubtes que on tu vages jo estic prop de tu,
Hem de fer encara coses, les farem tots junts...

Vorem créixer les llavors que cada dia hem plantat
Les estrelles que hem dut junts a la vida
Hem fet una història de la qual no s’ha escrit encara el final

No cal que tanqueu els ulls per veure on estaré
Sempre em gite amb vosaltres i amb vosaltres m’alçaré
En cada record, sospir, anècdota o en eixa frase que jo dic...

Recordeu que amb la il•lusió menejareu el món
Evadiu tots els problemes, feu somriure el cor
Ja sabeu que els dies passen
i el que importa és estar amb els que vols...

Busqueu la felicitat com jo vos he ensenyat
Hem de fer encara coses, tot el que hem somiat...

Hem de fer encara coses, tot el que hem somiat...
Track Name: CAMÍ DE LES GARLANDES
CAMÍ DE LES GARLANDES
(Poema: Vicent Valls – Música: Andreu Valor)

Mercaders de fal•lacies, possessius de supèrbia,
cobdiciosos i avars, enemics de la vida,
en secret cabdellaren un grapat de mentides
sobre mi, sobre Helana, i les nostres famílies.

Finalment va arribar el decret de l’exili.
La tardor primicera esclatava dolcíssima
sobre els camps estimats, sobre l’or dels pollancres.

Vam creuar la frontera per les vinyes enceses,
sota el sol de l’octubre com un codony daurat,
com un raïm encès en l’atzur més puríssim.

Amb els ulls plens de llàgrimes vam mirar la ciutat
camí de les Garlandes, on comença el desert.
Amb els pares malalts i la mula suada
vam fer nit als afores, a la vora d’un pou.

Trenta anys farà per ara que almoina us demane
pels camins oblidats que no porten enlloc,
malvivint de records com les velles bagasses.

Mercaders de fal•lacies, possessius de supèrbia,
cobdiciosos i avars, enemics de la vida,
en secret cabdellaren un grapat de mentides
sobre mi, sobre Helena, i les nostres famílies.

Trenta anys farà per ara que almoina us demane
pels camins oblidats que no porten enlloc,
malvivint de records com les velles bagasses.
Track Name: LLAVIS DE SAL
LLAVIS DE SAL (Joan Amèric)

Una lluna va fent pel camí sideral,
però no li va bé passejar minerals.
No mirava ningú i s'ha descarregat
de la pedra i el plom del seu viatge habitual.

Ella ha sentit parlar d'una flor animal
que fa gotes de mel entre llavis de sal (bis)
Entre llavis de sal, entre llavis de sal...
Una lluna en la mel s'ha aturat a tastar
el sabor agredolç d'una flor que té sal.
Té la llengua en la mel i les cames a dalt,
ni es queda del tot ni clarament se'n va.
Ella ha sentit parlar d'una flor animal
que fa gotes de mel entre llavis de sal (bis)
Entre llavis de sal, entre llavis de sal...
Una lluna en la mel s'ha aturat a tastar
el sabor agredolç d'una flor que fa sal.

I la lluna sóc jo. Si, la mel, la fas tu,
si el sabor agredolç sóc tu quan estàs jo,
No mirava ningú. Si, la mel, la fas tu,
si el sabor agredolç, si el sabor agredolç
sóc tu quan estàs jo,

Una lluna va fent pel camí sideral,
però no li ve bé, però no li ve bé passejar minerals.

Una lluna en la mel s'ha aturat a tastar
el sabor agredolç,
el sabor agredolç d'una flor que té sal.

Té la llengua en la mel i les cames a dalt,
ni es queda del tot, ni es queda del tot
ni clarament se'n va.
Track Name: QUÈ MÉS PODRIA DIR-TE?
QUÈ MÉS PODRIA DIR-TE? (Joan Amèric)
Interpretada per Andreu Valor.

Em passaria tot el dia i tot el calendari
pelegrinant la ruta dels teus llavis.
De nord a sud, dels peus als ulls, de fora cap a dintre.
M'acostaria amb tu per ser més digne.

Et gastaria el cos de tant mirar-te,
s’et caurien les calces d'anar quedant-te prima
i encara seguiria contemplant-te
després que et semblares a una radiografia.

Em deixaria l'ànima liquada en la vessant salada
del teu millor somriure
i em quedaria dins per a sembrar-me a les teues entranyes.
Què més podria dir-te?

M'orientaria per les pigues del teu planetari.
T'imagines un gos amb astrolabi?
De dalt a baix, de nord a sud, de fora cap a dintre.
Series la bandera del meu signe.

I no em cansaria de cansar-me mirant d'enamorar-te
de nou i cada dia.
No són paraules per a l'espectacle, s'allunyen del teatre,
mereixen la saliva.

Vénen de dins i porten garantia d'al•lèrgia a la mentida
i no acaben en la boca.
I si tingueres bústia t'escriuria, perdona la ironia.
La resta, puc jurar-te que ho faria. Que ho faria...

Quan res no sostinguera ja les calces
després d'evaporar-se allò que les omplia
per poder tornar a contemplar-te,
faria algun miracle i et reencarnaria.

No, no, no són paraules per a l'espectacle,
ni rimes per cantar-se amb certa melodia.
Hi ha projectils, metralla en els vocables
si els llavis que besaves disparen futilesa.

En cert estil callar també és mentir. Parlar no sempre és dir.
I jo venia a dir-te que:
Em passaria tot el dia i tot el calendari
pelegrinant la ruta dels teus llavis.
Track Name: M'ACLAME A TU
M’ACLAME A TU
(Poema: V.A.Estellés – Música: Ovidi Montllor)

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il•limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,

Sempre, a la nit, il•luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,

Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il•limitada,

Seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il•luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Seràs l'ocell i seràs la bandera,

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre
Jo pujaré piament els graons

i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre

i en arribar al terme entonaré...
Track Name: PARLANT DE SIRENES
PARLANT DE SIRENES (Joan Amèric)

Molt probablement va ser l'atzar
qui ens convidà en aquell Cafè fa un any;
i en el seu paper de Celestina
ens va posar en un temps i un decorat.
...el meu got està tan buit
i els teus llavis tan humits...

Quina pena que no puga creure
que ets una sirena fins que
a tot arreu del món no hàgem canviat
per aigua tanta sequera.

Ja veig com dibuixes un somriure compassiu
quan jo pare de parlar
i amb l'excusa que ja no et queda més tabac
has marxat i fins demà.
Sé que penses que és el vi
el que em fa parlar així.

Quina pena que no puga creure
que ets una sirena fins que
a tot arreu del món no hàgem canviat
per aigua tanta sequera.

Molt probablement va ser l'atzar
qui ens convidà en aquell Cafè...

Ai!, quina pena que no puga creure
que ets una sirena fins que
a tot arreu del món...
Una sirena. Quina pena!
Quina pena que no puga creure
Que ets una sirena.
Track Name: NO SÉ ODIAR PERÒ VULL
NO SÉ ODIAR PERÒ VULL (Andreu Valor)

Odie l’orgull de qui es creu un patriota
quan per covardia empareda els seus llavis
callant la memòria de víctimes sota els seus peus.

Odie el país que tortura animals
convertint el dolor en “cultura”, que banya
les mans amb la sang de mirades que mai ho entendran.

Odie el feixisme que aviva les penes
d’aquell immigrant que es desviu lluny de casa
i pregunta al seu déu per què el seu sofriment és constant.

Odie banderes que ens han imposat,
que generen un odi envoltat amb la ràbia
per no respectar sentiments que ningú pot tocar.

Odie el civil que s’encisa amb els gols,
que idolatra persones sense conviccions
que tributen llunyans i estalvien les pressions fiscals.

Odie l’estat que agonitza poetes
que amb les seues lletres clamen llibertats,
que suporten pallisses, que deixen caure empresonats.

Odie les forces que oculten els rostres,
que apunten als ulls d’aquells manifestants,
que s’obliden de l’ordre i del fill que crida mans en alt.

Odie els ministres que amb cap devoció
devaluen el prestigi de la dignitat
condemnant el futur del captaire fins a l’eternitat.

Odie el bisbe que en plena oració
s’atreveix a sanar l’homosexualitat
presentant un cruel llibre que diu destinar a “malalts”.

Odie l’homicida que en revolució
fa esclatar l’amenaça i contagia terror
fent pagar la inconsciència en persones que busquen la pau.

Odie aquell amo que es creu poderós,
que esclavitza l’angoixa dels treballadors,
que cultiva fortunes mentre roba vida als menors.

Odie el mascle en funció patriarcal
que colpeja a la dona, ofegant-la “d’amor”,
que no entén que perdent el diàleg perd tota raó.

I no sé odiar però vull, perquè ja no suporte
el dolor d'aquesta humanitat.
La peculiar esperança recau sobre el nostre mirar.

Si la virtut de l'amant s'abandona,
la nit no tindrà llum en l'obscuritat.
La covardia és un acte prohibit si has après a estimar.

La covardia és un acte prohibit si has après a estimar.