Get all 13 Andreu Valor releases available on Bandcamp and save 25%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of A MAMAR, TOTS ELS VERSOS!, Ací em pariren (Remix), UN NOU MÓN, INSURRECTE, POEMITZA'T, UN CONCERT DE 10 ANYS, BANDAUTÒRIUM, MARIOLENSIS, and 5 more.
1. |
||||
|
ET DECLARE LA PAU
Música i lletra: Andreu Valor
Si mirar-te és la manera d’existir,
com imaginar la vida sense tu?
Els sospirs, aquells dos gestos delinqüents
i la dignitat dels cossos compartits.
Ser vincle amb algú.
Ser part del que sent.
Ser com som tu i jo.
Despertar junts i menjar-nos aquest món.
Respectar la llibertat de ser com som.
Construir-te cada somni sense mi.
Jo ajudar-te a construir-lo si és com vols.
Si cal un adeu per ser-nos sincers,
et desitjaré tanta sort!
Et declare la pau!
Amb mi o sense mi et mereixes sentir la vida.
L’últim ball el ballarem mirant la mar
on navegaran nous reptes, on la lluna es menja el dia.
Fem per recordar tant com hem viscut.
Sent a cada instant sense por,
per congelar els moments
on habitàvem tu i jo.
|
||||
2. |
ACÍ EM PARIREN
04:12
|
|||
|
ACÍ EM PARIREN
Poema: V.A.Estellés – Música: Andreu Valor
Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.
Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.
Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d’afanys ric.
Cante l’amor i les parelles
Que viuen, beuen i se’n van.
Cante un amor de contraban.
Cante l’amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se’n van.
l’esperança de contraban.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se’n van,
l’esperança de contraban.
Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.
Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.
Ací em pariren, ací estic.
Ací em pariren, ací estic. Ací em pariren i ací estic.
Cante l’amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se’n van,
l’esperança de contraban.
|
||||
3. |
ENTRE EL BÉ I EL MAL
03:37
|
|||
|
ENTRE EL BÉ I EL MAL
Música i lletra: Andreu Valor
En memòria de Joan Fuster
Desperta cada dia assegut al llit, mirant entrar la llum, fixant-se en un calaix.
La vida l’empresona convençut d’una altra realitat.
Aposta per la ment i el seu país, que sol canviar de mans i rarament vacil·la.
«Llegir un bon relat és provocar» el cos que ens determina.
«Els únics plaers que no defrauden són sempre els imprevistos.» «Si tens cos, aprofita’l.»
«Li atrau tant el perill perquè és conscient que altera la rutina.»
«Reivindica el dret a canviar d’opinió: és el que us negaran els enemics més cruels!»
Evoca habilitats en l’expressió i escriu tan contundent:
«No faces de la teua ignorància un argument.»
«Digueu la veritat. Així us vengeu.»
«Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.»
L’han perseguit mals versos i explosius. Tantegen atemptats l’any que jo vaig nàixer.
«La llibertat no és fàcil d’adquirir. Amb pràctica és tangible.»
Diu: «si arribem a tindre la raó, sols la tenim a mitges.» Volava més que els altres.
«Tota política que mai no fem, la fan contra nosaltres.»
«Afanyeu-vos si heu d’estimar, ja que els amors tardans es muten en manies.»
Sap que «res no uneix tant com ho fan bestieses compartides».
Passa la vida però roman el text, els llibres, la memòria amb plena convicció.
«En ocasions cal ser maleducat per tindre educació.»
«No faces de la teua ignorància un argument.»
«Digueu la veritat. Així us vengeu.»
«Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.»
«No acceptes la derrota fins que no isques guanyant.»
I «si vols ser feliç, perd la memòria».
«Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.»
«Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.»
|
||||
4. |
TORNAREM A CAURE
03:58
|
|||
|
TORNAREM A CAURE
Música i lletra: Andreu Valor
Tallar el vol,
marcar el torn modest d’aquesta espècie,
fixar la vista al sol amb un nou tacte
i aprendre a caminar despert.
Calmar el brot
d’obscures circumstàncies que ens rodegen,
perennes a una vida amb cars peatges,
usant la ràbia enfront de la por.
Alcem de nou. Tornarem a caure.
Recorda viure el present.
Agafa’m la mà i comencem.
Prova de volar contra el vent!
He vist sorprès
pares que es desviuen per inèrcia,
per fer realitat una promesa
d’un fill que sols pot somiar.
Per incitar a un nou món
que sols dispara malves,
versos que de vida ens acompanyen,
cal entendre d’igualtat.
Alcem de nou. Tornarem a caure.
Recorda viure el present.
Agafa’m la mà i comencem.
Prova de volar contra el vent!
Per desviar velles temptacions
que ens faran oblidar el record
intervé la gèlida son
que desvia cada atracció.
Cada matí, la il·lusió assegura
que mai detindrem la sort.
Cal marcar el rumb a elegir.
No et deixes en mans del destí.
Gotes d’aigua per veure-hi clar.
No existeix Goliat que vença un ésser positiu.
Tot llueix al món quan somrius.
Tornarem a sentir-nos vius.
Tot llueix al món quan somrius.
Tornarem a sentir-nos vius.
|
||||
5. |
AIXÒ ÉS COM TOT
02:54
|
|||
|
AIXÒ ÉS COM TOT
Poema: Cèsar Martí – Música: Andreu Valor
Això és com tot. Això és així.
Ho volem tort. Ahir i avui.
D’on vens? Colló! On vas? Allí!
Aquest que mort. L’altre que riu.
Injust el món. Jovent al niu.
Qui ets? Soc jo. Esquerda al pit.
Aqueix que soc. D’idees, ric.
Efímer joc. Un pam de piu.
Menjar ben fort. Sortir de nit.
Com estàs? Foll! Tens por? La tinc!
Diners per hom. Pobresa visc.
De dia dorm? Estàs més prim.
Envers la mort. Romanc al llit.
Ja en tens prou? No! En vols més? Sí!
Merda marró. Sembles bon xic.
Dolç el meló. Cava amb verí?
D’ací, cabró! I així no estic.
Em veuràs sol. Llavors, partir.
Cansat i mòlt. Tu, compungit.
Això és com tot. Això és així.
|
||||
6. |
EL PROGRÉS
03:55
|
|||
|
EL PROGRÉS
Música i lletra: Andreu Valor
Tot ha passat ràpidament.
Mentre cantava he compost una cançó.
En un instant, un bell record,
mirar enrere i observar per què soc jo.
He caminat Passeig avall i pel Palau
buscava el meu pla de la Font.
I m'he adormit sota el castell
mentre mirava tendrament aquest bell món.
Evitar caducitats, la nostra estima musical.
Barrejar talent amb ganes de canviar.
Mirar endavant sense oblidar-nos de la veritat.
Tu i jo, per molt que diguen, som iguals.
Analitzaré la causa de la personalitat
com un vell pneumàtic que té mil pegats.
Però visc per escoltar-te i amb ganes de millorar;
potser això faça créixer la humanitat.
Vaig agafant cada compàs
que Hèctor i Carbonell regalen al tocar,
Cada cuidat detall de Blai,
la veu de Berta enriquint el meu cantar.
És especial veuré el progrés
quan sols desitge il·lusionar-me a cada pas,
entendre per què faig açò,
aconseguir obtenir el significat.
Trencaré tots els presagis d'una mala relació
perquè no m'estime sols on he nascut.
Cada dia m'encisa més la unió dels pobles trepitjats
que treballen per tot el que ens han furtat.
Des de Muro fins a Dénia, d'Alcoi cap a Vinaròs
i amb ganes de descobrir el Principat.
A l'Olleria cantava amb Cesk allò que Llach ens va ensenyar,
compartint amb Robe aquest vell caminar.
A Simat, la referència em resumeix la veritat.
Des dels Setze Jutges buscant un demà!
A la tènue llum dels ciris que Agullent ha preparat
cantaré amb Contrí tot el que estem pensant!
Alabajos, Miquel Gil, Feliu Ventura i Hugo Mas,
Botifarra, Al Tall, Muñoz i altres companys
han obert la caixa de Pandora amb la justa intenció
de canviar aquest país amb la cançó.
|
||||
7. |
LA BOIRA
03:54
|
|||
|
LA BOIRA
Música i lletra: Andreu Valor
Els símbols que no veig.
Mirades que em perdré.
El velam. La conseqüència
que agredeix el pensament.
Cobrir un bes del fred.
Les nits que t’escriuré.
El silenci dens. La boira.
La tempesta contundent.
La profunditat.
La vida porta un nom,
un pas, un sentiment.
Tractar de ser conscient,
buscar la solució,
deixar el repte
o atrevir-te a entrar en ell.
Extraure el verí a la set.
Les hores d’un nou temps.
El foc callant sorolls.
Fer empàtica la calma
per revendre la tensió.
Ser part del present.
Creure per creure
que algú busca entendre
que si no saps cap on vas
busca el sol amb els ulls ben tancats.
El joc no té secrets.
|
||||
8. |
NO SÉ ODIAR PERÒ VULL
04:08
|
|||
|
NO SÉ ODIAR PERÒ VULL
Música i lletra: Andreu Valor
Odie l’orgull de qui es creu un patriota quan per covardia empareda els seus llavis callant la memòria de víctimes sota els seus peus.
Odie el país que tortura animals convertint el dolor en cultura,
que banya les mans amb la sang de mirades que mai ho entendran.
Odie el feixisme que aviva les penes d’aquell immigrant que es desviu lluny de casa i pregunta al seu déu per què el seu sofriment és constant.
Odie banderes que ens han imposat, que generen un odi envoltat amb la ràbia per no respectar sentiments que ningú pot tocar.
Odie el civil que s’encisa amb els gols, que idolatra persones sense conviccions que tributen llunyans i estalvien les pressions fiscals.
Odie l’estat que agonitza poetes que amb les seues lletres clamen llibertats, que suporten pallisses, que deixen caure empresonats.
Odie les forces que oculten els rostres, que apunten als ulls d’aquells manifestants, que s’obliden de l’ordre i del fill que crida mans en alt.
Odie els ministres que amb cap devoció devaluen el prestigi de la dignitat condemnant el futur del captaire fins a l’eternitat.
Odie el bisbe que en plena oració s’atreveix a sanar l’homosexualitat presentant un cruel llibre que diu destinar a “malalts”.
Odie l’homicida que en revolució fa esclatar l’amenaça i contagia terror fent pagar la inconsciència a persones que busquen la pau.
Odie aquell amo que es creu poderós, que esclavitza l’angoixa dels treballadors, que cultiva fortunes mentre roba vida als menors.
Odie el mascle en funció patriarcal que colpeja la dona, ofegant-la d’amor, que no entén que perdent el diàleg perd tota raó.
I no sé odiar però vull perquè ja no suporte el dolor d’aquesta humanitat. La peculiar esperança recau sobre el nostre mirar.
Si la virtut de l’amant s’abandona, la nit no tindrà lluna en l’obscuritat.
La covardia és un acte prohibit si has après a estimar.
|
||||
9. |
CIUTADÀ IL·LEGAL
03:28
|
|||
|
CIUTADÀ IL·LEGAL
Música i lletra: Andreu Valor
Veig ètnies distintes
compartir-se l’univers.
Una mestra, un indigent.
La vida pren sentit.
He vist Tommie Smith
alçar el puny enfront de l’apartheid.
Fatma Galia lluita amb vers
que sols ens val la pau.
Doncs mira’m a la cara,
dis-me que la mordassa és normal.
Ser ciutadà il·legal.
Sols la cultura ens fa lliures.
La cultura ens fa humans.
Una espècie justa
no crea un món de destrucció.
L’Amazonia mor al foc.
La vida perd sentit.
No he vist que prohibisquen
el negoci militar.
Ni salvar l’Open Arms.
Hi ha qui ens vol enganyar.
L’austeritat dels nobles.
Feixistes volen democratitzar.
La monarquia és moral.
Jo sols puc ser insurrecte.
Ser ciutadà il·legal.
Qui busca l’equilibri.
Qui trenca el poder del capital.
Juguem a prendre partit.
Més solidaries, menys normes.
Més insurrectes, més lliures.
|
||||
10. |
||||
|
MENTRE SOL AUTOGESTIONE EL MEU PLAER
Música i lletra: Andreu Valor
Recorrent-me el lòbul de l’orella,
amb el dit fent un cicló, pels cabells filtres eixes mans.
Cau i ens mulla l’aigua; brolla freda.
Peça a peça em traus la roba en un atac ple d’ansietat.
Mos al coll, després tendres mirades
que il•luminen la foscor d’aquesta vella habitació.
I el pessigolleig que no l’ubique
arrenca la maquinaria de l’estat de sedació!
En cada abraçada em xiuxiueges.
Jo lluite per no ofegar-me mentre et bese tot el cos.
Adore la suavitat del tacte,
de la pell que estic robant-te perquè no la puc comprar.
Has aconseguit paralitzar-me
i grimpes per dominar el descontrol, la situació.
Sense cap esforç a tu m’aclame
i en una cançó de fons inventarem el nostre món!
He despertat del somni i soc conscient que aquestes mans
mai no em podran acaronar.
Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m’invente en soledat.
Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer,
Dispost a compartir-te aquí estaré!
Amb els ulls tancats de nou somrius i no t’he de convèncer
per restar-li temps a aquesta nit.
Nuus dibuixarem vàries figures, trencarem junts la claror
que sols una espelma ofereix.
Els teus pits són la delicadesa
on perdre la calma i la revolta inicia el seu camí.
I quan decidim trencar les bases,
m’has fet veure que quan vulga existiràs sols per a mi.
He despertat del somni i soc conscient que aquestes mans
mai no em podran acaronar.
Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m’invente en soledat.
Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer,
Dispost a compartir-te...
Trac del calaix la bena que em cobrisca els ulls i així somiar plegats a cada instant.
He d’invocar l’estancament del temps en el moment que tu i jo hem encaixat.
Dintre de tu, la bogeria extrema em fa oblidar que es sols un somni, tan injust!
Però quan la nit s’apropa, aquí estàs tu!
|
||||
11. |
TOT AÇÒ PASSARÀ
03:52
|
|||
|
TOT AÇÒ PASSARÀ!
[ANDREU VALOR]
10é dia de confinament #Coronavirus
Tot açò passarà! Les places no somriuen sense gent.
Tot açò passarà! Sabrem, llavors, en què invertir el temps.
Res de besos per a l’endemà.
Res que puga destruir el vent.
Viure amb la incertesa del futur
per sentir que l’emoció forma part d’aquest present.
Tot açò passarà! Haurem de descobrir qui volem ser.
Tot açò passarà! De quin color volem pintar el cel.
I mirar-te sense prohibicions.
I pensar que penses el mateix.
Rompre les barreres del verí,
abraçar-te sense més, no tornar a tindre’t lluny.
Tot açò passarà! I et cantaré per no caure en l’oblit.
Tot açò passarà! Farem amb la igualtat un bon camí.
Tot açò passarà! L’amor reclamarà una explicació!
Tot açò passarà! Res no té cap sentit sense donar la mà!
Tot açò passarà! Haurem de construir un món com tu i jo.
Tot açò passarà! Trenquem fronteres que ens facen sofrir.
Tot açò passarà! El poble salva el poble i el destí.
Tot açò passarà! La lluita no és la guerra ni un míssil.
Tot açò passarà! Res no té cap sentit sense donar la mà!
Tot açò passarà! Tot açò passarà! Tot açò passarà!
|
||||
12. |
UN 11 D'ABRIL DEL 93
04:52
|
|||
|
UN 11 D'ABRIL DEL 93
[En memòria de Guillem Agulló]
Un 11 d’abril del 93
van assassinar el cos de Guillem.
No hi ha victòries, ni finals.
La punyalada al cor. Plora un infant.
La vida sols vol vida i tu
viuràs en mi, viuràs amb qui
haja perdut la por.
Porta’m la pau! Desfem l’abisme.
En els despertars podem sentir la veu
si som més que la inèrcia.
De la impunitat pintem carrers d’indignació
per veure un món més lliure i ser
la vida a l’univers i ser l’essència dels pobles,
ser de mil colors, d’igual a igual.
Serem milers com tu, tombant murs i opressions.
Volem dignes!
Naix el foc d’uns ulls, uhhhh,
per tu, pel cor que ara és el camí.
Si el món somia en créixer just
l’estima és l’horitzó.
Si existir és crim, «ni oblit ni perdó».
Si el repte és l’amor, sospirs i anhels d’humanitat.
Sospirs i anhels. Sospirs i anhels.
La vida a l’univers i ser l’essència dels pobles.
Ser de mil colors, d’igual a igual.
Serem milers com tu, tombant murs i opressions.
Volem dignes, siguem llibertat!
Serem la llibertat...
|
||||
13. |
||||
|
FUGIR DE MI [Andreu Valor & Laura Rambla
Fugir de mi. Ser altres ulls en la distància. Descobrir qui soc.
Ser un oblit. Poder entendre’ns per sentir de nou. Ser.
Fer coses que no exploten.
Ser un instant per inventar el gust d’un somni.
El motiu d’un tren.
Ser la persona que et fa riure.
Fer volar el temps i
rompre mil obstacles per saber-te.
Les nits de converses. Dos copes de vi.
Uns bitllets d’avió a Dublín.
Un vell tocadiscs girant les hores.
Ara soc un nàufrag en la solitud,
un viatger sense destí.
Qui em respon? Vine a mi!
Cantarem per sobreviure i jo...
Seré camí que t’acompanye en cada lluita.
Vull ser cada bes que cada dia necessites.
Ser el dibuixant de cada gota en una pluja.
Fabricar el fred i l’antídot: 20.000 abraçades!
De vida som i per la vida ens toca viure amb la intensitat.
Ser la mirada atrevida mentre cau la llum.
Ser aquella postal sobtada que un hivern
algú va enviar pensant sols en tu.
Fugir de mi. Ser altres ulls en la distància. Descobrir qui soc.
Ser un oblit. Poder entendre’ns per sentir de nou. Ser.
Fer coses que no exploten.
De vida som i per la vida ens toca viure amb la intensitat.
Ser la mirada atrevida mentre cau la llum.
Ser aquella postal sobtada que un hivern
algú va enviar pensant sols en tu.
|
||||
14. |
VALENCIANES I VALENCIANS
03:30
|
|||
|
VALENCIANES I VALENCIANS [ANDREU VALOR]
A ningú que li passe una història d’amor.
Joana és de la Ribera i Laura, del Vinalopó.
Una nit, lliures, de festa compartiren bes i alcohol
i en sonar les seues llengües va emmudir tanta passió.
«Parla’m en la meua llengua!»
«¡No te entiendo! ¡En español!»
La rutina vella i carca d’oprimir també l’amor.
Les mirades les delaten i malgrat la discussió
amb el cor encés en flama: no a la guerra! I així som.
Valencianes, valencians, valentes i valentins.
Els diners i els collons per a les bones ocasions.
Som la solució a la vida. Això és aixina. Això és bonic!
Massa per a la carabassa. Discutir tant no és precís!
Han passat ja sis setmanes. Laura no pot oblidar
les mirades, el somriure, les fotos a l’Instragram.
Decideix mutar l’orgull i ja sap dir: «a fer la mà!»
I li escriu uns quants privats mentre son pare llig el «As».
Joana, que ens ha eixit fotuda, prefereix parar-li els peus.
«A mi qui em mana anar a Elda per bufar-me amb forasters?»
Tira més un pèl de figa que maromes mil vaixells
i realment està encisada amb la filla del sabater.
Valencianes, valencians, valentes i valentins.
Els diners i els collons per a les bones ocasions.
Som la solució a la vida. Això és aixina. Això és bonic!
Massa per a la carabassa. Discutir tant no és precís!
Finalment, hi ha resposta. On va la corda va el poal.
I han pactat trencar fronteres respectant-se i estimant.
I com més sucre més dolç, li diu: «Això ho pague jo.»
I compra un Seat dels huitanta. Van de Fredes al Pinós.
Ara riuen les notícies dels conflictes cohabitants,
que tenim terra diversa i això és tan emocionant.
Simplement cal un orgasme, un cubata o un instant
per fer la vida més fàcil amb les frases populars:
«A la taula i al llit», responem: «Al primer crit!»
Diu el mort al degollat: «Qui t’ha fet eixe forat?»
I si em dius: «De tant que et vull et trac un ull», quin poc trellat!
Ens fem una cassalleta i mo n’anem a un altre bar.
Mante! Qui t’ha parit que t’aguante!
Valencianes, valencians, valentes i valentins.
Els diners i els collons per a les bones ocasions.
Som la solució a la vida. Això és aixina. Això és bonic!
Massa per a la carabassa. Discutir tant no és precís!
|
||||
Andreu Valor Cocentaina, Spain
Contacte i contractació:
+35 651 553 927
contractacio@andreuvalor.com
www.andreuvalor.com
If you like INSURRECTE, you may also like:
Sorry I'm So Sensitive
by Bea Stewart
The second EP from Northern Irish singer-songwriter Bea Stewart runs from gentle folk to pillowy pop ballads, all perfectly executed.
go to album
Michelle Stodart’s folk music captures hope in melancholy, addressing the transformational aspects of the most challenging times.
go to album
Veneer (20th Anniversary Deluxe Edition)
by José González
featured on Bandcamp Radio Aug 29, 2023
go to album
Onliness (songs of solitude & singularity)
by Josienne Clarke
Folk artist Josienne Clarke revisits music from her back catalog, infusing these lonesome songs with a new luminosity and drive.
go to album
Once Upon A Time In Montréal
by Murray A. Lightburn
The folk artist explores grief through these smooth and soulful tracks.
go to album
featured on Bandcamp Radio Dec 6, 2022
go to album
Better By Now
by Brooke Annibale
The indie-pop artist reflects on love and anxiety on her latest album.
go to album
